Menu
Plini el Vell

Plini el Vell

Gai Plini Segon, anomenat el Vell (Còmum, l'actual Como, a la Cisalpina, ca. 24 dC-Estàbies, a les faldes del Vesuvi, 79 dC), per distingir-lo del seu nebot i fill adoptiu homònim, Gai Plini Cecili Segon, anomenat el Jove (Còmum, ca. 61 dC-Bitínia ca. 112 dC), fou més científic que no pas literari. Membre de la classe dels equites (“cavallers”), rebé educació molt probablement a Roma, i després passà dotze anys (des dels 23) a l'exèrcit, al Rin; allí escriví alguns tractats de tàctica de cavalleria i també cròniques de la província germànica (perdudes avui però emprades per l'historiador Tàcit a l'hora d'escriure la Germania). Tornà a Roma vers l'any 57, i hi menà una vida retirada, potser pel seu desacord amb la política del govern de Neró. Quan l'any 69 dC pujà al poder Vespasià, Plini rebé càrrecs de confiança, un dels quals el portà a la Hispània Tarraconense (73 dC). Aleshores redactà una història de Roma (avui perduda) i la que, sens dubte, és la seva obra més coneguda, la Naturalis Historia, dedicada a l'emperador Tit, successor de Vespasià, que veié la llum l'any 77 dC. És, de tot el que va escriure, l'única obra que conservem, i està constituïda per 37 llibres, importants més que per la seva qualitat literària per les nombroses dades cosmològiques, geogràfiques, antropològiques, etnogràfiques, mèdiques, botàniques, biològiques, artístiques i arquitectòniques que contenen. 

Conseller de Tit, fou encarregat de comandar la flota romana del Tirrènic. La seva esquadra era a Misenum (Capo Miseno) quan el 24 d'agost de 79 dC es produí la famosa erupció del Vesuvi que destruí Pompeia, Herculà i Estàbies. Morí en acte de servei mentre inspeccionava els efectes d'aquest desastre natural alhora que prenia notes sobre l'erupció.